lunes, 26 de enero de 2009

JULIO CÉSAR BENÍTEZ AMODEO (1940-1968)

Entre els laterals drets que han passat a la història del Barça, hi figura, en lletres d'or, el nom de Julio César Benítez, un fornit defensor uruguaià, nat a Montevideo el primer d'octubre de 1940, que va jugar amb la samarreta blaugrana entre 1961 i 1968.
Amb el número 2 a l'esquena, Benítez destacava per la seva velocitat, les seves pujades a l'atac, i també era un bon llançador de penals. De caràcter fort, la seva duresa i mal geni li varen costar algunes expulsions. Tot i això, l'afició blaugrana el considerava com un "nen gran" i li professava un carinyo especial. Els seus duels amb el ràpid extrem esquerre madridista Paco Gento portaven sempre l'emoció a tots els derbis d'aquells anys seixanta.
Dissortadament, Julio César Benítez ha passat també a la història pel seu tràgic i inesperat final. El dia 8 d'abril de 1968, just el dia abans d'un Barça-Real Madrid que s'havia de jugar al Camp Nou, Benítez moria a Barcelona als 27 anys. La causa oficial de la seva mort es va vincular a una ingesta de marisc (musclos) en mal estat. El jugador era amic dels àpats copiosos i, en la seva vida privada, a causa del seu especial caràcter i personalitat, no sovintejava massa els seus companys d'equip. Després de la seva mort, corregué una llegenda, mai confirmada, que postulava que el jugador uruguaià havia estat víctima d'un enverinament, com a conseqüència d'una venjança per mantenir relacions amb la dona o l'amant d'un influent i destacat polític de l'època. La teoria de l'enverinament la mantenia també la seva vídua Pilar Ruiz, una artista de cabaret manxega, en una interessant entrevista del periodista Enric Bañeres publicada al diari La Vanguardia el dia 5 d'abril de 2008, coincidint amb el 40è aniversari d'aquella tràgica mort.